Parada 2. L'agulla i el penell parallamps. | Palau Güell

Parada 2. L'agulla i el penell parallamps.

Al mig del terrat hi ha l’agulla, que té una alçada de 15 m i està situada sobre la cúpula del saló central. Està revestida per l’exterior amb petits fragments de pedra de marès vitrificada procedent de les parets internes dels forns de calç ja amortitzats de la finca dels Güell al Garraf. Gaudí va saber reciclar de forma genial aquest material de rebuig que no absorbeix l’aigua i protegeix l’estructura de les humitats.

  • L’agulla al terrat del Palau Güell.
  • L’agulla al terrat del Palau Güell.
  • L'interior de la llanterna.
  • La pedra de marès a l’agulla del Palau Güell.
  • Les voltes parabòliques atrompetades de la base de l’agulla funcionen com a petites finestres.
  • L’agulla al terrat del Palau Güell.
  • El penell que corona l'agulla del Palau Güell.

 

Les quatre llunetes en forma de closca de la base són obertes a terra i permeten l’entrada de llum a la sala central.

 

La part mitjana de l’agulla, la llanterna, és un con recte de planta circular amb vuit finestres de perfil parabòlic (que permeten l’entrada de llum al saló central a través de l’òcul zenital de la cúpula), una de les quals actua com a porta d’accés a l’interior de la llanterna per mitjà d’una passarel·la. 

 

Les dotze petites obertures romboïdals, situades damunt de les finestres, no tenen tancaments, però estan protegides per viseres d’obra. Tenen la funció de ventilar l’espai interior de la llanterna (mantenir l’equilibri tèrmic amb l’ambient exterior) i evitar els moviments de contracció-dilatació de l’estructura.

 

Les parets de la llanterna són construïdes amb material ceràmic que es va aprimant a mesura que guanya altura. Aquesta reducció de gruix alleugereix l’estructura d’un pes innecessari.  

  

La pedra de marès dels forns de calç

 

Gaudí va utilitzar per a l’agulla del terrat i per a la xemeneia número 11 la pedra de marès vitrificada, procedent de les parets internes dels forns de calç de llenya, un cop ja no es podien utilitzar per al procés de cocció.

 

Cal destacar que la producció de calç, juntament amb la de ciment, era la indústria principal del massís del Garraf. La calç s’obtenia als forns, les parets dels quals, de 20 cm de gruix, es construïen amb les mateixes pedres calcàries. Si es repetia el procés de cocció quatre o cinc vegades, les parets del forn es debilitaven tant que, un cop amortitzat, s’havia d’abandonar i calia construir-ne un de nou. Amb el temps es va descobrir que si es revestia la cara interior de les parets del forn amb blocs de pedra de marès, es podia fer servir el forn unes trenta-dues vegades, fins que els efectes de la vitrificació descrits anteriorment arribaven al límit i aconsellaven la construcció d’un forn nou, per amortització del primer. Va ser en aquests forns on Gaudí va trobar aquest material resistent: la pedra de marès vitrificada, el material idoni per al revestiment de la llanterna del Palau Güell. 

El penell parallamps

 

Un bell penell corona l’agulla del Palau Güell i serveix per assenyalar la direcció del vent i també com a parallamps. Consta d’un dispositiu amb un ratpenat i una pandereta, capaç de girar empès pel vent al voltant d’un eix vertical. És coronat per una creu grega, i a la base hi té un con i una esfera amb setze puntes. És fet de ferro, llautó i coure.