Deu anys de la darrera gran restauració del Palau

D’ençà que el Palau Güell és propietat de la Diputació de Barcelona, s’han dut a terme diferents campanyes de restauració de l’edifici amb l’objectiu de conservar-lo i preservar-lo per a les generacions futures. La més destacada es va iniciar el 2004 i va finalitzar fa deu anys. El 15 de maig de 2011 s’enllestien els treballs i, el 25 de maig de 2011, es presentaven al públic.

Els criteris de restauració van partir de la idea de retornar al monument la seva autenticitat. La restauració de l’edifici es va fer d’acord amb el mètode definit, des del 1986, pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, basat en l’anàlisi històrica, constructiva, artística i sociològica del monument i en una acurada i conseqüent intervenció posterior. Avui, deu anys després, el Palau Güell ha esdevingut un monument arquitectònic imprescindible per conèixer l’essència de tota l’obra posterior de Gaudí.

L’objectiu essencial de la darrera gran intervenció arquitectònica va ser recuperar els valors formals i espacials originals de l’edifici mitjançant la restauració dels elements conservats o la reconstrucció fidedigna dels elements perduts. En alguns casos, quan va ser necessària o convenient l’aportació de materials nous, es va aplicar el principi de la diacronia harmònica (el diàleg harmònic entre materials originals i nous, sense confusions pel què fa a la seva cronologia).

Restauracions anteriors

A principis de la dècada del 1990 es van restaurar les vint xemeneies del terrat. En el cas de les que havien perdut el revestiment, l’aportació d’artistes plàstics catalans va fer possible que aquest es pogués recuperar. A partir del 1993 es va iniciar l’actuació a l’interior de l’edifici.  

Posteriorment, els estudis constructius fets fins al 2004 van aportar informació abundant sobre el comportament de l’edifici, però van evidenciar que encara no se’n tenia prou coneixement, ja que els sistemes constructius de Gaudí amagaven secrets, el desxiframent dels quals no era possible amb l’edifici en ús. També es van detectar situacions de risc per a les persones a causa de l’estat d’alguns elements.

Per totes aquestes raons es va planificar una nova anàlisi que havia de permetre avaluar l’estat de conservació dels materials i els sistemes constructius com a pas previ a una restauració integral del palau, que es va decidir tancar al públic l’octubre del 2004. Els nous estudis van ser complexos i es van allargar fins a finals del 2005. Posteriorment, es va aprovar un projecte d’ús del monument que establia com a funció primordial la visita pública i es van redactar successius projectes constructius.

La restauració a partir del 2005

Entre el 2005 i el 2007 es van restaurar les façanes laterals i el terrat. Al terrat, concretament, la feina més complexa va ser la substitució de la rovellada estructura oculta de la llanterna, originalment de ferro, per una altra de titani. El 2006 es va iniciar la restauració de les façanes principal i de migdia i el 2007 van començar les feines de reforç estructural. Quant als enteixinats, que havien perdut la seva funció portant durant els anys setanta del segle passat, es va consolidar la part oculta i es va recuperar el color i la textura dels elements vistos, de fusta i ferro. Més endavant es va emprendre la restauració dels revestiments, els paviments i la resta d’elements constructius i ornamentals, mobles i immobles (de pedra, ceràmica, fusta, ferro, llautó, vidre, pell, teixits, etc.). En el tractament de les parets es va recuperar la gamma cromàtica original.

En l’adaptació de l’edifici a les noves exigències funcionals i de seguretat es van actualitzar les instal·lacions i els serveis de fusta de manera que no s’alteressin els valors formals i espacials del monument. D’altra banda, la il·luminació interior es va mantenir fidel a la idea que va presidir la museïtzació de l’edifici, segons la qual no es tractava tant de mostrar al visitant la manera com va viure la família Güell, com de permetre una millor comprensió i el gaudiment de l’arquitectura de Gaudí.

Entre totes les feines d’aquesta darrera fase destaquen, per la seva complexitat i abast, les relacionades amb la fusta. Un equip de vuit fusters ebenistes va treballar durant més de dos anys al mateix Palau per reparar, restaurar o reconstruir tant els elements constructius i ornamentals (portes, finestres, gelosies, cancells, arrambadors, etc.) com els seus mecanismes. En els casos en què va ser necessari, la reconstrucció es va dur a terme sempre amb el mateix tipus de fusta (pi, eucaliptus, roure, faig, noguera, caoba, palissandre, banús, etc.) i amb les seccions, els tipus d’empalmament i les tècniques originals.

Tan cert és que Gaudí va poder construir el Palau gràcies a la tasca d’operaris excel·lents com que la restauració integral completada el 2011 va ser possible gràcies a especialistes amb anàloga destresa i entusiasme que els primers.

L'orgue

Un altre aspecte important de l’obra va ser la recuperació de l’orgue. Eusebi Güell va encarregar l’instrument a l’orguener basc Aquilino Amezua, i Gaudí en va disposar la ubicació i la integració a l’edifici per aconseguir una relació excel·lent entre música i arquitectura. La consola, encara conservada, es va situar llavors a la planta noble mentre que els tubs es disposaven al voltant de la cúpula central, dissenyada com un gran tornaveu musical.

Als anys trenta del segle passat, però, l’orgue es va sumir en un procés de degradació irreversible. Vuitanta anys després, rebutjada per impossible la restitució de l’orgue original, es va decidir que se n’instal·laria un de nou al mateix lloc que l’anterior per aprofitar els elements conservats, com ara els tubs de fusta de les façanes laterals. El nou orgue va ser construït pel mestre orguener Albert Blancafort al seu taller de Collbató. El nou instrument conté tots els recursos de l’orgue original, als quals s’han afegit altres registres o sonoritats que permeten interpretar la major part de la literatura organística. L’organista se situa ara en contacte directe amb l’instrument i, perquè els visitants puguin gaudir de la música, s’ha dotat l’orgue d’un sistema que reprodueix cada mitja hora les peces seleccionades.

La Direcció del Palau Güell manté com a missió fonamental la conservació del Palau com a Patrimoni Mundial, la seva difusió, divulgació, documentació i recerca i la prestació de serveis vinculats al monument. Per a fer-ho, compta amb el suport del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, que s’encarrega de la conservació del monument i dels treballs de manteniment ordinaris, extraordinaris i programats, així com dels treballs de millora i reposició de diferents elements del Palau.