La Renaixença i els origens del catalanisme

A la fi del segle XIX es va generar a Catalunya un desig de recuperació lingüística i cultural que va prendre el nom de Renaixença.

  • Consistori dels Jocs Florals
  • Capçalera del diari La Renaixensa
  • Portada del número 1 de la publicació La Renaixensa, de l’1 de gener de 1881

Aquest moviment, influenciat pels corrents culturals romàntics d’Europa, va partir de la defensa de la llengua i cultura catalanes i s’articulà al voltant dels Jocs Florals, dels quals Eusebi Güell va ser el president en l’edició del 1900. Alhora, l’existència d’un marc econòmic industrial propi (que contrastava amb una Espanya bàsicament agrària) va portar a la formació de corrents polítics propis i al nacionalisme.

El catalanisme va disposar per primer cop d’un projecte polític definit. El 1880 es va celebrar el Primer Congrés Catalanista i dos anys després es va constituir el Centre Català. El 1885, un Memorial de greuges presentat a Alfons XII acostà la burgesia industrial al catalanisme. Eusebi Güell, que també va ser patrocinador de la publicació periòdica La Renaixensa, va finançar la delegació catalana que va lliurar el memorial i també va assistir a les discussions de l’assemblea de les Bases de Manresa (1892), d’on va sorgir el text que donava cos al nacionalisme català. Eusebi Güell fou també president del Centre Català fins que, juntament amb altres membres de l’entitat, se’n va separar per formar la Lliga Regionalista.