El Palau Güell, exemple primerenc de l'arquitectura de l'Art Nouveau

El palau insinua molts trets essencials de la producció posterior de Gaudí (seqüència fluida dels espais, estructures innovadores, arcs catenaris, imaginació que porta a crear formes originals, trencadís...), i també de les formes ornamentals que caracteritzaran l’Art Nouveau internacional (coup de fouet, formes orgàniques, estilitzacions vegetals...). El resultat final va ser una autèntica obra mestra, un espai insòlit en què preval el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum. Les xemeneies, totes úniques i diferents, representen probablement un dels primers esbossos del projecte que Gaudí culminaria uns anys després amb el terrat de la Pedrera. Gaudí va utilitzar per primera vegada al palau el trencadís, un revestiment elaborat amb fragments irregulars de mosaic. Aquesta tècnica és adoptada pel modernisme com una de les seves principals formes d’expressió.

Posteriorment, el modernisme com a corrent va deixar la seva empremta en l’arquitectura d’altres ciutats europees, com Viena, Munic, Nancy, Brussel·les, Glasgow i Berlín. A escala internacional, es poden destacar:

– la casa Tassel, de Victor Horta (Brussel·les, 1893);

– la casa Ciamberlani, de Paul Hankar (Brussel·les, 1897);

– l’Atelier Elvira, d’August Endell (Munic, 1896-1897);

– les estacions del metro de París d’Hector Guimard (París, cap al 1900);

– l’obra belga i alemanya d’Henry C. van de Velde;

– les estacions del metro de Viena d’Otto Wagner (Viena, 1894-1901);

– la Majolikahaus, d’Otto Wagner (Viena, 1898-1899);

– el sanatori de Purkersdorf, de Josef Hoffmann (Viena, 1904-1908);

– la seu de la Sezession, de Joseph Maria Olbrich (Viena, 1898-1899);

– la colònia d‘artistes de Darmstadt, de Joseph Maria Olbrich (Darmstadt, 1900-1908);

– la Glasgow School of Art, de Charles Rennie Mackintosh (Glasgow, 1898-1909);

– el Palau Stoclet, de Josef Hoffmann (Brussel·les, 1905-1911).