Saló central

Aquest saló és cobert per una cúpula parabòlica, que il·lumina tot l’espai per mitjà de petits orificis i d’un gran òcul central.

A partir d’una solució original i intel·ligent, el saló central esdevé l’eix vertebrador al voltant del qual es configura tot l’espai de l’edifici, i alhora és un espai de relacions verticals —musicals i visuals— amb els altres pisos superiors. Així, quan se celebraven concerts, les visites se situaven al nivell del saló central, amb el teclat de l’orgue; un pis més amunt hi havia l’orquestra; en el pis següent, els conjunts corals, i encara més amunt hi havia els tubs sonors de l’orgue. D’aquesta manera, la música sorgia de tot arreu, una concepció del tot wagneriana.

Al Palau Güell, també s’hi celebraven oficis religiosos. La capella-armari, situada al saló central, és un petit recinte tancat per dues grans portes que, quan s’obrien, deixaven a la vista l’altar.

D’aquest saló també en destaquen quatre pintures a l’oli d’Aleix Clapés.