Parada 2. L’orgue d’Amezua. | Palau Güell

Parada 2. L’orgue d’Amezua.

Al saló central del Palau Güell, Gaudí va projectar un espai al servei de la música, amb un orgue executat al taller d’Aquilino Amezua.

  • Teclat de l'orgue d'Amezua.
  • Cortina de marbre, dissenyada per Gaudí per preservar la intimitat de l’intèrpret.
  • La consola de l’orgue d’Amezua.
  • La consola de l’orgue d’Amezua.

L’antic orgue del Palau Güell va ser executat per el mestre organer Aquilino Amezua Jáuregui. Es va instal·lar al Palau Güell entorn del 1888. Amb dos teclats de mans (de 56 notes), un teclat de pedal (de 27 notes) i 18 jocs, era un orgue d’inspiració romàntica i de tracció mecànica, encara que incorporava alguns elements elèctrics.

 

Els cossos sonors i la ventilació de l’orgue eren sota la cúpula, és a dir, a més de 10 metres d’alçada respecte al teclat del saló central. Aquest mecanisme constituïa una de les mecàniques d’orgue més llargues del món en aquell temps.

 

Gaudí va intervenir en la instal·lació de l’orgue. Com ja era habitual en ell, va optar per les solucions més agosarades. La col·locació dels tubs va ser obra de Gaudí, així com les gracioses teranyines de ferro que va dissenyar per suportar en l’aire els salmers electropneumàtics de la part sonora del teclat de pedal. La consola del saló central també va ser disseny de Gaudí.

 

Aquest orgue, amb una composició sonora i un caràcter que s’adeia plenament amb el seu context arquitectònic, es va deixar perdre durant els anys de la Guerra Civil, en què va ser objecte d’un abandó total i va quedar sotmès a una irreversible decrepitud. Només alguns tubs de fusta i els dos salmers manuals es van conservar, mentre que tots els tubs de metall de la canonada de l’orgue van desaparèixer i la ventilació i les transmissions mecàniques van quedar malmeses.

L’orgue del Palau Güell era utilitzat per a les cerimònies religioses i també per a les representacions musicals que es duien a terme al palau, a les quals assistien intel·lectuals i la burgesia barcelonina. Les filles de la família Güell tocaven l’orgue i els Alberdi, orgueners formats al taller d’Amezua, l’afinaven i el repassaven tres vegades l’any.

 

La consola de l’antic orgue, que va ser dissenyada per Gaudí i que és al saló central, té una cortina de marbre, que també va dissenyar Gaudí a petició del comte Güell i que preserva la intimitat de l’intèrpret.