Nous descobriments del vitrall de la sala de confiança
Un estudi encarregat per la Direcció del Palau Güell ha permès saber a quin taller es va executar el vidre gravat a l'àcid que decora la sala de confiança de la planta noble. També s'ha descobert que l'escena que hi ha representada correspon a un fragment d'una pintura de l'autor Manuel Ferran, autor a qui la família Güell va encarregar diversos retrats.
- El vitrall de la sala de confiança s'inspira en el quadre de Manuel Ferran
- EL vitrall de la sala de confiança
L'estudi històric i tècnic encarregat a la doctora en Història de l'Art i especialista en vitrall, Núria Gil Farré, va permetre trobar fotografies de finals del segle XIX basades en aquest vidre que actualment formen part de la col·lecció particular de la vitrallera Paloma Somacarrera i que provenien originalment del taller Amigó, l'empresa de vitralleria més important de finals del segle XIX a Barcelona.
Aquesta troballa significa que aquest va ser el taller creador de l'obra o, si més no, que va contribuir en la seva execució. Les fotografies, a més, van permetre conèixer l'escena completa, ja que, com se sospitava, la part conservada era tan sols un fragment.
La segona descoberta va ser casual. A les sales del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, s'exposava el quadre, ara en reserva, que havia servit de model als vitrallers. Es tracta de la pintura Antonio Pérez alliberat pel poble de Saragossa el 1591, obra del pintor català Manuel Ferran Bayona del 1864. En aquell mateix any, la peça va obtenir la segona medalla en l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. Tot i trobar-se en dipòsit al Museu Víctor Balaguer, l'obra pertany al fons del Museu del Prado de Madrid.
Manuel Ferran va fer diversos retrats per a la família Güell i va il·lustrar alguna de les obres editades per Joan Güell.
Més incògnites
Però encara queden incògnites per descobrir perquè la sala de confiança del Palau Güell no és el lloc d'origen del vitrall. Es creu que la peça estava al Palau de Fonollar, primera residència d'Eusebi Güell, des d'on posteriorment podia haver estat traslladada al carrer Nou de la Rambla.
Així, la investigació segueix: Per què Joan Güell o el seu fill Eusebi van voler traspassar aquesta pintura al vidre? Quin valor emocional tenia la pintura per traslladar l'obra de l'antiga residència a la nova?