El palau com a equipament cultural
La Diputació de Barcelona (que és propietària del Palau Güell des del 1945, any en què li va ser cedit pels hereus de la família Güell) s’ocupa de vetllar per la conservació de l’edifici i el gestiona com a equipament museístic.
Després d’un llarg procés de restauració integral que ha permès que l’edifici ens arribi avui amb tota la seva esplendor inicial, el mes de maig del 2011 el Palau Güell va obrir les portes al públic.
En aquesta nova etapa, el Palau Güell presenta una visió renovada de les seves col·leccions, del seu discurs museogràfic i dels serveis que ofereix als visitants, a partir d’un plantejament rigorós de fidelitat absoluta a l’original.
Assumint la responsabilitat de transmetre l’obra de Gaudí, el Palau Güell vol incloure-hi un seguit de propostes divulgatives, de difusió i d’accessibilitat, a més d’una programació de concerts, activitats pensades per als diferents públics i noves formes de presentació i interpretació de l’edifici.
Així mateix, el museu continua treballant, com a ens públic, en el seu compromís amb la conservació del patrimoni, amb la voluntat, també, d'enfrontar-se als principals reptes de la recerca i l’educació.
Missió pública
La missió del museu és garantir la conservació del Palau Güell —inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional—, la seva difusió, divulgació, documentació i recerca i la prestació dels serveis vinculats al museu.
Estructura interna
La Direcció del Palau Güell s’encarrega de definir i executar el Pla de gestió, de coordinar la visita cultural a l’edifici i de les actuacions de divulgació i difusió del Palau Güell.
D’altra banda, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) ha coordinat les diferents campanyes de restauració efectuades al monument i s’ocupa de la seva conservació preventiva i del manteniment.
Equip
Guillem Mundet Director
José Luis Sanz Botey Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
El pas de l’edifici a la Diputació de Barcelona: cronologia des del 1945 fins a l’actualitat
L’any 1945, Mercè Güell i López, la filla petita d’Eusebi Güell i Isabel López, va oferir el Palau Güell a la Diputació de Barcelona a canvi d’un vitalici i amb la condició que es preservés l’edifici i s’hi donés un ús cultural.
Poc després es va iniciar la primera restauració del Palau, que s’allargaria fins a l’any 1954, sota la direcció de l’arquitecte provincial Manuel Baldrich i Tibau.
El mateix any 1954 l’edifici es va obrir com a Museo del Arte Escénico, més conegut com a Museu del Teatre. El museu depenia de l’Institut del Teatre i estava sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja.
Paral·lelament, des del 1952 i fins al 1960 el museu va acollir l’associació Amics de Gaudí, una institució capdavantera en la reivindicació del modernisme. Durant aquells anys hi van tenir lloc molts actes i concerts, i va esdevenir un focus cultural destacat.
El 1974 el Palau Güell va ser reconvertit en Museu del Cinema i les Arts de l’Espectacle, i a partir del 1976, en Centre d’Estudis i Documentació de les Arts de l’Espectacle i de la Comunicació. Amb aquestes finalitats, entre els anys 1971 i 1979 va ser objecte d’intervencions de restauració i adequació sota la direcció dels arquitectes Camil Pallàs i Arisa i Jordi Querol i Piera.
El 1982 es va emprendre una nova campanya de restauració a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona que duraria fins al 2002 , la qual va culminar amb la inauguració de l’exposició «La vida a palau: Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projecte». La campanya de restauració es va efectuar en diverses fases i sota la direcció d’Antoni González i Pau Carbó.
El 1992, la Diputació de Barcelona va adquirir diverses peces de mobiliari, i l’any 2002 va fer un intercanvi amb la família Güell que va donar més cos al conjunt de mobiliari original de l’edifici. El 1996 el Museu del Teatre es va traslladar i va deixar d’estar situat al Palau Güell. A partir del 1997 i fins al 2004 , el Palau Güell va organitzar visites guiades a l’edifici.
El maig del 2004, amb motiu d’un estudi de l’edifici realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) en col·laboració amb dues universitats públiques catalanes, es va decidir tancar el Palau per avaluar l’estat de conservació de l’edifici, dels materials i dels sistemes constructius, i emprendre un procés de restauració integral que va culminar el 2011 . L’any 2008 el Palau Güell es va reobrir parcialment al públic (accés limitat al soterrani i a una part de la planta baixa).
La reobertura del Palau Güell es va produir el maig del 2011.