El Palau Güell endega el IV Cicle de Conferències

En el marc del retorn del quadre 'Hèrcules buscant les Hespèrides', obra d’Aleix Clapés, al seu emplaçament original, la direcció del Palau Güell ha organitzat el IV Cicle de Conferències del Palau Güell 'L’Hèrcules de Verdaguer. De 'L’Atlàntida' al Palau Güell,' centrat en el poema que va escriure Jacint Verdaguer i en el qual s’inspira aquest quadre.

  • Fragment de l'obra 'Hèrcules buscant les Hespèrides', obra d'Aleix Clapés (1890 ca).

"Lo grec tot ho rebutja i empeny a cada banda,
morts i vius, moltonades i llenya a curumulls,
d’un reïnós pi a la teia gegant que el vent abranda,
a la gentil Hesperis cercant, de negres ulls"

Fragment del Cant V de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

El cicle, que tindrà lloc els dilluns del 9 al 30 de novembre a l'espai de cotxera, té l’objectiu d’acostar a la ciutadania la complexa obra L’Atlàntida del poeta Jacint Verdaguer per comprendre millor l’obra exposada a l’avantsala del Palau Güell. Hèrcules, el protagonista del quadre de Clapés, serà el fil conductor que unirà cinc figures clau en el tombant del segle XIX com van ser el marquès de Comillas, Antonio López, qui va finançar la primera edició de L’Atlàntida; el seu gendre, l’empresari Eusebi Güell, comte de Güell; l’arquitecte Antoni Gaudí, amic de Güell; l’autor del poema, Jacint Verdaguer i el pintor de l’obra Aleix Clapés.

El cicle, de quatre conferències a càrrec d’especialistes en la matèria, tractarà dels elements de la mitologia grega representada a L’Atlàntida, així com de la relació de Mossèn Cinto amb els marquesos de Comillas i l’empresari Eusebi Güell, emparentat amb ells. D’altra banda, també es parlarà del vincle de l’obra del poeta amb la de Gaudí. Finalment, es tractarà la simbologia del protagonista del quadre, i de com Eusebi Güell, amb una voluntat aristocratitzant, es va voler apropiar de la figura del príncep i la va voler dur a la pràctica.

Dilluns, del 9 al 30 de novembre, a les 19.00h. 
Espai de la cotxera.
Entrada gratuïta. 
Aforament limitat. Cal fer la reserva prèviament a palauguell@diba.cat o al telèfon 934 725 775.

Programa en format pdf

9 de novembre. 19.00 h
Hèrcules i la mitologia grega al servei de l’evangelització d’Amèrica: L’Atlàntida de Jacint Verdaguer
Joan Santanach, doctor en filologia catalana
A L’Atlàntida (1877), Jacint Verdaguer va reprendre i reelaborar diversos mites d’origen grecollatí, sobretot al voltant de la figura d’Hèrcules i de l’enfonsament del continent que dóna nom al poema. Aquests elements propis de la mitologia clàssica, i doncs pagana, en mans de Verdaguer s’integren dins un discurs més ampli, que veu en la desaparició de l’Atlàntida un càstig diví. L’enfonsament atlàntic hauria comportat, llavors, l’aïllament del continent americà respecte de la resta de la creació i l’hauria mantingut al marge de la difusió del missatge evangèlic. Aquesta circumstància s’ha de relacionar amb l’esment de la figura de Cristòfor Colom als versos introductoris i conclusius que emmarquen el relat de les gestes d’Hèrcules. 

Joan Santanach
Professor de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Editorial Barcino. S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, amb una atenció especial en la figura de Ramon Llull i la transmissió de la seva obra, temes als quals ha dedicat nombrosos estudis. Ha editat críticament la Doctrina pueril i el Romanç d’Evast e Blaquerna. També s’ha interessat pels llibres de cuina medievals, àmbit en el qual ha fet diverses aportacions i edicions. Té en preparació l’edició dels fragments conservats de la traducció catalana medieval del Tristany en prosa. Així mateix, ha publicat alguns estudis sobre la literatura del segle XIX i l’obra de Jacint Verdaguer, i ha participat en l’edició de l’Epistolari català de Joan Miró. Actualment publica una secció, Entre Lletres, a la revista digital Sonograma. Ha estat nomenat comissari de l’Any Llull (2016).


16 de novembre. 19.00 h

A la recerca de les Hespèrides: del Verdaguer de L’Atlàntida al Gaudí del Palau Güell
Ricard Torrents i Bertrana, estudiós de Literatures i de Jacint Verdaguer
El retorn de la pintura Hèrcules buscant les Hespèrides actualitza la recerca sobre l’aparició dels mites fundadors de la Bellesa i de l’Art que al darrer quart del segle XIX travessaven els països d’Europa, un dels quals, el nostre, era refundat per l’obra de genis com el poeta Jacint Verdaguer, l’arquitecte Antoni Gaudí i el mecenes Eusebi Güell. Mentre amb el poema L’Atlàntida Verdaguer rellançava la llengua catalana i la tornava al món de les llengües de cultura, i mentre Gaudí amb la seva obra del Palau Güell a la Sagrada Família infondria identitat catalana en l’art universal i identitat universal en l’art català, el comte Eusebi Güell, the last tycoon de la Revolució Industrial a la «Fàbrica d’Espanya», elevava el mecenatge a l’esfera de l’Art i del Compromís social. Heus aquí la proposta de la conferència: invocar tres grans noms, Verdaguer, Gaudí, Güell, per a il•luminar el nou moment refundador que vivim en aquesta tardor de 2015 a l’angle nord-oriental de la península Ibèrica.
 

Ricard Torrents i Bertrana

Estudiós de Literatures i de Jacint Verdaguer en especial. Autor d’edicions crí-tiques, estudis literaris i biogràfics com Verdaguer, un poeta per a un poble. Impulsor i primer Rector de la Universitat de Vic (1977-2002). President del seu Consell Consultiu. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Traductor de l’alemany, assagista sobre Universitats i Educació Superior. Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica 2006 per l’obra Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí.

 


23 de novembre. 19.00 h
La relació de Jacint Verdaguer amb els Comillas i els Güell
Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i estudiós de Verdaguer
La conferència se centrarà en les relacions de Jacint Verdaguer amb les famílies Güell i López (marquesos de Comillas) des que va entrar al palau Moja com a capellà privat del primer marquès, i després com a capellà i almoiner del segon, fins a la seva sortida de Barcelona l'any 1893. Eusebi Güell era casat amb Isabel López, germana del segon marquès, i, per tant, era cunyat d’aquest. Si Claudio López s'enduia Verdaguer a balnearis (la Presta, Panticosa...) i a un creuer pel Mediterrani el 1883 (Marroc, Algèria...), el comte de Güell se l'emportà en un llarg viatge per l'Europa Central (França, Suïssa, Alemanya...) fins a Sant Petersburg.
 

Narcís Garolera

Doctor en Filologia Catalana i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, s’ha dedicat a l’estudi i l’edició d’obres de Verdaguer, Sagarra i Pla. Amb la tesi doctoral sobre Excursions i viatges de Verdaguer guanyà el Premi «Serra d'Or» d'Estudis Literaris (1993). És autor de dos volums d’estudis verdaguerians: Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua (1996) i Jacint Verdaguer: textos, comentaris, notes (2004). Ha publicat, també, una extensa antologia precedida d’un esbós biogràfic del poeta: Homenatge a Jacint Verdaguer (Generalitat de Catalunya, 2002). En col•laboració amb Marta Pessarrodona, té en curs de publicació una biografia de l’escriptor (Verdaguer. Una biografia).

 

30 de novembre. 19.00 h
Palau Güell: símbol i ideologia
Juan José Lahuerta, Cap de Col•leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya
El Palau Güell és ple de simbologia a través de la qual s'expressa una determinada ideologia. Les pintures d'Aleix Clapés ocupen en aquest sistema un lloc decisiu. La conferència intentarà posar en relació totes aquestes variants: arquitectura, pintura i ornamentació al costat, i al servei, d'una ideologia i d'una política.


Juan José Lahuerta

Cap de Col•leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Últimament ha publicat Religious Painting. Picasso and Max von Moos (2014), Photography or Life. Popular Mies (2015), On Loos, Ornament and Crime (2015), Marginalia. Aby Warburg, Carl Einstein (2015). És director de la editorial Mudito & Co i ha estat professor a la New York University.