L'evolució d'un geni | Palau Güell

L'evolució d'un geni

  • Casa Vicenç
  • Casa Botines
  • El Capricho, la casa d’estiueig del concunyat d’Eusebi Güell, Màximo Díaz de Quijano
  • Detall de la ceràmica exterior de El Capricho
  • Torre Bellesguard, l’any 1921
  • Racó del jardí de la Torre Bellesguard, l’any 1921
  • Font exterior i part de la façana de la Torre Bellesguard, l’any 1921
  • Palau Episcopal d’Astorga
  • Casa Calvet
  • Font monumental amb cascada del Parc de la Ciutadella
  • Celler dels Güell al Garraf
  • Celler dels Güell al Garraf
  • Reixa d’entrada a la finca del Garraf dels Güell

En l’obra de Gaudí es poden diferenciar, a grans trets, dues etapes. La primera etapa, en la qual l’arquitecte es va inspirar en l’art oriental i en el corrent neogòtic, té com a principals obres el Palau Güell (la primera obra important de Gaudí), la casa Vicens, la finca Güell de Pedralbes i el col·legi de les Teresianes a Barcelona, i, fora de Catalunya, el Capricho de Comillas (Cantàbria), el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó) i la Casa de los Botines —també anomenada casa Fernández y Andrés (Lleó).

La segona etapa, de maduresa, coincideix amb l’eclosió a Catalunya del modernisme, i representa la superació definitiva de qualsevol referència als estils historicistes i la consecució d’una plàstica i unes formes estructurals pròpies, és a dir, allò que més tard es coneixerà com a estètica gaudiniana. Són d’aquesta època l’església de la Colònia Güell, la torre Bellesguard, el Parc Güell, la casa Batlló, la restauració de la catedral de Mallorca, la casa Milà i la Sagrada Família (última obra iniciada per l’arquitecte i en la qual es va concentrar en exclusiva a partir del 1918).