2. CONEIXEMENT (2): Com és el Palau Güell i quin valor té?

A càrrec de l’arquitecta Mireia Barnadas i de l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle.

  • Detall de la restauració de la sala visites. Fotografia: Quim Boix /Diputació de Barcelona.

El Palau Güell: de l’anàlisi material a l’avaluació estructural

L’objectiu de la conferència és exposar la metodologia d’estudi i els mitjans invertits pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona en l’avaluació de l’estat de conservació del Palau Güell des de diversos punts de vista (estàtic, estètic, funcional); diagnosi que, des del coneixement profund i exhaustiu de l’edifici, va permetre la redacció dels posteriors projectes de restauració.

 

Mireia Barnadas, arquitecta

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (2001), s’ha especialitzat en Restauració Arquitectònica gràcies a una cinquantena de cursos, jornades i seminaris monogràfics (1998-2016). L’any 2009, el Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, a través de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, li va concedir una beca de residència a la Real Academia de España en Roma, en la modalitat de Restauració Monumental. Professionalment, després d’obtenir una beca de formació al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (2001), i per encàrrec d’aquesta, ha col∙laborat en l’estudi i la restauració de diversos edificis monumentals, entre ells: el Palau Güell de Barcelona (2004-2009), el monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà (2006-2009) i el monestir de Santa Maria de l’Estany (2009-2015).

 

El significat del Palau Güell

La Casa Vicens com a segona residència de la família d’un industrial i el Palau Güell com a residència sumptuosa d’una família de l’alta burgesia són les primeres construccions d’habitatges que va fer Gaudí. I, tot i que l’atmosfera i l’ambient responen a l’esperit del segle XIX, ja posen de manifest el seu talent i s’anuncia l’esperit gaudinià en la vessant tècnica, estructural i conceptual, que es revelarà en obres posteriors com la Casa Calvet, la Casa Batlló i, sobretot, la Pedrera. I és que Gaudí, a poc a poc, es va anar desprenent dels estilismes històrics (gòtics i musulmans) per crear un codi propi que descobrim en les façanes, els interiors i els equipaments dels seus edificis, i que té en el Palau Güell el seu origen.

 

Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art

Llicenciat en filosofia i lletres (UB) i en ciències de la informació (UAB) i diplomat en disseny i comunicació a Alemanya (Hochschule für Gestaltung d’Ulm). Ha actuat en el camp de la crítica i la història de l’art, ha estat professor a la UB i a la UAB i ha organitzat exposicions d’art i disseny en l’àmbit nacional i internacional. Entre d’altres responsabilitats en la gestió cultural pública i privada, ha estat director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i comissari general de l’Any Internacional Gaudí (2002). Actualment és membre del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 2013 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.