El Palau Güell, exemple primerenc de l'arquitectura de l'Art Nouveau | Palau Güell

El Palau Güell, exemple primerenc de l'arquitectura de l'Art Nouveau

El Palau Güell, construït entre els anys 1886-1890, és la primera gran obra de Gaudí i un dels primers edificis, sinó el primer, de l’Art Nouveau a escala mundial.

  • L’arquitecte belga Víctor Horta
  • Escala de la Casa Tassel, a Brusel·les, Bélgica
  • Façana de la Casa Tassel, de Victor Horta
  • Casa Tassel, de Víctor Horta
  • Casa Tassel, de Víctor Horta
  • L'arquitecte belga Paul Hankar
  • Casa Ciamberlani de Paul Hankar
  • Detall de la façana de la casa Ciamberlani, de Paul Hankar
  • L’arquitecte alemany August Endell
  • L’Atelier Elvira, d’August Endell
  • Henry C. van de Velde
  • Escala del sanatori de Trzebiechów a Polònia, obra de Henry C. Van de Velde
  • Hôtel De Bodt, a Brusel·les
  • Otto Wagner
  • Majolikahaus d’Otto Wagner
  • Josef Hoffmann
  • Menjador del Palau Stoclet, de Josef Hoffmann
  • Palau Stoclet
  • Joseph Maria Olbrich
  • Seu de la Sezession, a Viena, projectada per Joseph Maria Olbrich
  • Façana de la seu de la Sezession
  • Charles Rennie Mackintosh
  • Glasgow School of Art, de Charles Rennie Mackintosh

El palau insinua molts trets essencials de la producció posterior de Gaudí (seqüència fluida dels espais, estructures innovadores, arcs catenaris, imaginació que porta a crear formes originals, trencadís...), i també de les formes ornamentals que caracteritzaran l’Art Nouveau internacional (coup de fouet, formes orgàniques, estilitzacions vegetals...). El resultat final va ser una autèntica obra mestra, un espai insòlit en què preval el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum. Les xemeneies, totes úniques i diferents, representen probablement un dels primers esbossos del projecte que Gaudí culminaria uns anys després amb el terrat de la Pedrera. Gaudí va utilitzar per primera vegada al palau el trencadís, un revestiment elaborat amb fragments irregulars de mosaic. Aquesta tècnica és adoptada pel modernisme com una de les seves principals formes d’expressió.

Posteriorment, el modernisme com a corrent va deixar la seva empremta en l’arquitectura d’altres ciutats europees, com Viena, Munic, Nancy, Brussel·les, Glasgow i Berlín. A escala internacional, es poden destacar:

– la casa Tassel, de Victor Horta (Brussel·les, 1893);

– la casa Ciamberlani, de Paul Hankar (Brussel·les, 1897);

– l’Atelier Elvira, d’August Endell (Munic, 1896-1897);

– les estacions del metro de París d’Hector Guimard (París, cap al 1900);

– l’obra belga i alemanya d’Henry C. van de Velde;

– les estacions del metro de Viena d’Otto Wagner (Viena, 1894-1901);

– la Majolikahaus, d’Otto Wagner (Viena, 1898-1899);

– el sanatori de Purkersdorf, de Josef Hoffmann (Viena, 1904-1908);

– la seu de la Sezession, de Joseph Maria Olbrich (Viena, 1898-1899);

– la colònia d‘artistes de Darmstadt, de Joseph Maria Olbrich (Darmstadt, 1900-1908);

– la Glasgow School of Art, de Charles Rennie Mackintosh (Glasgow, 1898-1909);

– el Palau Stoclet, de Josef Hoffmann (Brussel·les, 1905-1911).