Concert 'Elles les modernistes'

Vine a celebrar el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb un concert que retrà homenatge a les compositores modernistes. A càrrec de la soprano Maria Teresa Garrigosa, el tenor Jordi Cortada i al piano Manuel Ruiz

Lloc: sala de confiança

Hora: 18.00 h 

Preu: 35 €  L’entrada inclou una visita musical, el concert i la copa de cava.

En les famílies burgeses era freqüent que l’educació de les nenes tingués en compte la música, però no ho era gairebé de cap manera el seu pas a una certa professionalització, reservada –com fins i tot no fa molt de temps majoritàriament a l’home. Sí que hi havia “professores” i molt poques intèrprets, però la seva presència no anava més enllà de les funcions de saló.

Però, d’un sector de la burgesia il•lustrada, sorgiran una sèrie de figures femenines molt actives en la literatura, les arts i la música, que van generar un punt de trobada a la revista Feminal de començaments del segle XX, per exemple. I, pel que fa a la música, va destacar un grup que va deixar importants testimonis en la composició. Cançons majoritàriament, peces per a piano, però també músiques de cambra-saló d’interessant factura.

La música des d’aquells anys del canvi de segle va ser un signe de distinció, i alhora un exercici de l’expressió, un valor social, en què coincidia gent de diverses activitats. Crida l’atenció, per exemple, el fet que Eusebi Güell va assenyalar a Gaudí que, una de les característiques més importants del seu palau al carrer Nou de la Rambla havia de ser que permetés allotjar activitats musicals, una casa per fer música. I a molts dels salons de la burgesia aquesta activitat era notòria, com ocorria amb altres dimensions a París.

Moltes de les famílies importants organitzaven sessions musicals, i més encara, orientaven les seves filles a aquesta activitat. El tenim en el cas dels Vidal, que van orientar la vida de les seves nou filles a l’art; la magnífica pintora Lluïsa Vidal per exemple, o en la música tres d’elles que van estudiar amb Albéniz, Granados i Casals, i que feien trio. I també en la família Andreu els espais per a la música eren destacats, i les dues filles del Comte Güell, Isabel i María Lluïsa, van ser compositores.

El poeta i il•lustrador Apel.les Mestres va estar molt a prop d’aquestes activitats, i moltes de les compositores van tenir en compte els seus textos per a les seves cançons. N’hi va haver vinculades a la cançó popular amb destacades harmonitzacions i estilitzacions, va ser el cas de Narcisa Freixas, o les que feien compatible el periodisme, el feminisme, la literatura i la música, com Carme Karr, fins i tot arribar al cas rellevant de la compositora Lluïsa Casagemas –germana del malaguanyat pintor amic de Picasso- que va arribar a estrenar alguna òpera, i les peces petites de la qual la situen en un lloc destacat –encara que llavors poc reconegut- de la composició del seu temps.

Aquest programa compta amb la col•laboració de la soprano María Teresa Garrigosa, una veritable estudiosa de les dones compositores, que ja ha donat mostra de la seva feina en un parell d’excel•lents edicions discogràfiques (La Mà de Guido). Una conjunció doncs entre el descobriment de joies de la nostra història i el gaudi de la bona música.

 

Repertori

Narcisa Freixas i Cruells (1859-1926)

La font del romaní………………………………….Francesc Sitjà

L’ametller…………………………………………...Joan Maragall 

Lo filador d’or………………………………………Jacint Verdaguer

 

Carme Karr i Alfonsetti (1865-1943)

Les ànimes………………………………………....Apel•les Mestres 

La non-non dels papallons……………………....Apel•les Mestres 

Cançó de tarda…………………………………......Apel•les Mestres

 

Lluïsa Denis i Reverter (1865-1946)

Lo meu promés………………………………................Lluïsa Denis 

El Lechuguino………………………………...................Lluïsa Denis 

 

Isabel Güell i López (1872-1956)

Gavota (piano sol) .

La rosa marcida……………………………………. Jacint Verdaguer 

Cançó trista…………………………………………..Apel•les Mestres

 

Lluïsa Casagemas i Coll (1873-c.1942)

Intermezzo (piano sol) .

Rendimi il core………………………………………Enrico Golisciani 

Nulla…………………………………………………..Enrico Golisciani 

Lágrimas (piano sol) .

Cançó de mar……………………………………….Joaquim M. De Nadal 

Rialla d’abril………………………………………….Apel•les Mestres

 

Maria Teresa Garrigosa Massana, soprano

Nascuda a Barcelona, realitzà els seus estudis de cant al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat; estudià amb Míriam Franchieri i Enriqueta Tarrés, i repertori amb Manuel García Morante, obtenint el Premi d’Honor de grau-mitjà i de grau-superior de cant. L’any 1982 debutà com a solista al Palau de la Música Catalana. Ha col·laborat amb la Capella Reial de Catalunya intervenint en les òperes Una Cosa Rara de Vicent Martín Soler i l’Orfeo de Monteverdi interpretades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a l’Auditori Nacional de Madrid i a la Fundació Gulbenkian de Lisboa. Ha intervingut en enregistraments per a Catalunya Música, Radio Nacional d’Espanya; per a la discogràfica Auvidis, Ars Harmònica i La mà de Guido.Ha cantat sota la direcció de Laszlo Heltay, Jordi Savall, Àngel Colomer, Jordi Mora, Tobias Gossman i Jordi Casas entre altres. Compagina la seva activitat concertística amb l’ensenyament de cant al Conservatori Professional de Música de Vila-Seca (Tarragona). 


Jordi Cortada Passola, tenor

Nascut a Barcelona, cursa estudis musical al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Municipal de Barcelona tot alternant-los amb la carrera de Dret.Obté el Premi Extraordinari de Grau Mig de clarinet i realitza diversos concerts com a clarinet solista amb l'Orquestra de la Université Libre de Bruxells (Bèlgica). Estudià cant al Conservatori del Liceu i posteriorment amb el Mestre Bonaldo Giaiotti a Milà (Itàlia). Ha assistit a diversos cursos de cant dels mestres Ana Luisa Chova, Jaume Aragall, Stephen Salters, Pedro Lavirgen, Begoña Alberdi i Elisabetta Fiorillo. Formà part del Cor del Conservatori del Liceu. Ha ofert diversos concerts com a solista a Catalunya essent els pianistes acompanyants Ricard Estrada, Marta Pujol, Joana Pons, Marco Evangelisti i Manuel Ruiz, amb les sopranos Begoña Alberd, Liesbeth Devos, Elena Copons i Maria Teresa Garrigosa. També ha ofert concerts com a solista a la Missa en Mi bemoll D 950 de Schubert al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ha interpretat els papers de: Javier a la Zarzuela Luisa Fernanda; Eloi de Cançó d'amor i de guerra i el Duc de Mantua de Rigoletto. Recentment ha actuat a Atenes, al Petit Palau de la Música Catalana i al Born Centre Cultural en el cicle Els modernistes a Barcelona. 

 

Manuel Ruiz Segarra, piano

Neix a Alpens (Barcelona). Inicià els seus estudis musicals a Caldes de Montbui i els finalitzà al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, aconseguint el Premi d'Honor del Grau Superior de Piano, a partir del mestratge de Pere Vallribera i Cecilio Tieles. Es Pianista Repertorista de Cant dels alumnes d'Enriqueta Tarrés, Oriol Rosés i Meritxell Olaya al Conservatori del Liceu. Col.labora habitualment amb el Cor i l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu i treballa en la direcció i representacions de La Petita Flauta Màgica, Allegro Vivace, Guillem TellHänsel i Gretel. Pianista privat de Josep Carreras, Pilar Jurado i Sergi Giménez en la preparació de l'espectacle Bel Canto Cinema. Pianista del Curs Internacional de Cant de Sant Cugat amb Francesca Roig, Miquel Ortega i Carme Bustamante. 

 

Consultar el programa de mà