4. CONSERVACIÓ: Pervivència i ús

A càrrec de l’arquitecte assessor conservador del Palau Güell fins al 2015, Pau Carbó.

  • Detall de la restauració d'una de les finestres. Fotografia: Quim Boix / Diputació de Barcelona.
La conservació del Palau Güell. Pervivència i ús

Cal una mirada, una lectura, un treball diferent per a conservar el Palau Güell. Tenir en compte el paisatge, l’entorn, l’edifici,  els elements que el configuren, la seva essència física, constructiva i ambiental. Cal sobretot definir que és i què vol ser, la seva funció, el seu ús, les activitats i les actuacions arquitectòniques. I plantejar-se també: Què fem nosaltres i què podem fer? El treball i la lectura de l’element com a eina principal és indispensable per saber què es vol i quina pervivència es vol aconseguir, sempre respectant la identitat.

 

Pau Xavier Carbó Berthold, arquitecte

Des dels anys 80 ha participat en tots els treballs d’estudi, d’investigació, projectes i obres del Palau. Sempre com arquitecte i des del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local,  tant des de la seva vessant com  cap de la Secció Tècnica de Projectes, Obres, Investigació i Documentació, com de tècnic Assessor - Conservador de l’edifici.

Durant aquest temps la tasca del Servei ha estat reconeguda amb l’atorgament del premi Nacional de Restauració i Conservació de Béns Culturals per part del Ministeri de Cultura (1998) i amb la designació com a finalista del Premi Dècada, a la restauració del Palau Güell,  que atorga la Fundació Tusquets a la millor obra de restauració dels últims deu anys (2002).

Actualment segueix col·laborant amb el Palau Güell i la casa Amatller, aquesta darrera obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.